Bibliografia Ethos

En el 70è aniversari de la publicació per George Orwell de 1984, el clàssic de les distopies que es plantejava com una crítica política, a penes dissimulada, dels totalitarismes ja existents traslladats a un lúgubre futur, Món Orwell recupera, des de l’assaig, part de l’esperit de l’obra i es proposa servir d’avís a navegants –de la xarxa i de la vida quotidiana– enfront dels desafiaments d’un nou món. Un món definit per l’acceleració dels canvis tecnològics que se’ns imposen en tots els àmbits de la vida quotidiana a una velocitat desenfrenada, determinant la nostra manera de relacionar-nos, de treballar i fins de pensar. Un món que implica, a més, perills substancials per als valors, identitats i concepcions que ens han acompanyat, almenys, des de la Il·lustració. Alguns d’aquests perills són inimaginables; altres, previsibles, i fins i tot uns altres suposen ja una amenaça palpable per a la nostra seguretat i la nostra llibertat.

Un dels referents del feminisme espanyol reflexiona, des d’una perspectiva de genero, sobre la seva pròpia vida. Des que va començar a publicar els seus escrits en 1988, Laura Freixas s’ha convertit en una de les veus més rellevants del feminisme espanyol. En aquesta autobiografia, l’autora ens obre les portes, de manera íntima i esquinçadora, a una de les etapes centrals de la seva vida: el matrimoni i la maternitat. I no ho fa des de la suficiència que pot fer el pas del temps, sinó tot el contrari: aprofundeix en la seva memòria de manera crítica i reflexiona sobre el rol femení convencional que mai va voler portar. A mi no m’anava a passar és una reflexió sobre la vida privada i el feminisme, una mostra transparent i sincera de les contradiccions humanes.

Francesc Cabana -historiador de l’economia- veu el capitalisme com un sistema econòmic caduc. És veritat que ha permès un gran desenvolupament de la població humana, però ja fa temps que ha entrat en decadència. L’economia planificada, per altra part, s’ha quedat a mig camí del que pretenia i no ofereix tampoc cap solució vàlida. Si el sistema polític occidental demana reformes per ser realment democràtic, el sistema econòmic capitalista necessita un canvi de gran profunditat. A partir d’una anàlisi lúcida de les crisis cícliques del capitalisme, Francesc Cabana n’exposa les vergonyes a la llum: els oligopolis, els privilegis, les desigualtats econòmiques i la cultura de la cobdícia. Finalment reclama una revolució ètica que condueixi no a una reforma sinó a una nova fórmula de sistema econòmic.

Avui els diners han usurpat tota l’atenció de la humanitat i s’ha convertit en el déu del món. Afrontar amb sinceritat i valentia la nostra relació amb els diners és una cosa que ens permetrà aconseguir la nostra dimensió més humana. En aquest llibre s’analitzen qüestions com l’estalvi, la crisi ecològica, social, financera, la banca ètica, la pobresa, les donacions… L’autor advoca per un gir en la manera de pensar i actuar per a canviar així, el model econòmic. Segons Melé, l’Estat, la banca, la indústria es mouen a instàncies dels diners que manegen els individus, els ciutadans, la col·lectivitat. Per tant, el poder del ciutadà no resideix tant en el seu vot, com en la direcció a la qual dirigeixi els seus diners, la seva manera de consumir i d’invertir els seus estalvis. En definitiva: una cridada a assumir la responsabilitat de les nostres accions.

Entén com funciona el món de l’economia i com pots gestionar les teves finances i influir positivament en la societat. . Un llibre pensat perquè els més joves d’avui es converteixin en adults amb consciència econòmica. . Signat per Joan Antoni Melé, professional de referència en l’àmbit de la banca ètica. Joan Antoni Melé, el banquer que ens ha ensenyat la importància de l’ètica i la consciència en relació als diners, arriba amb un missatge urgent per als més joves: lluny de ser subjectes passius de la situació incerta que vivim, els joves posseeixen ja el poder i la capacitat de canviar el rumb de l’economia i la societat. El futur dependrà de les decisions que prenguin a partir d’ara. I mai és massa aviat per a començar. Volem viure en un món injust, on l’u per cent de la població acumula més riquesa que el noranta-nou per cent restant? O en un planeta igualitari i respectuós, on tots tinguem oportunitats de progressar i realitzar-nos? Amb l’estil pròxim i didàctic que li caracteritza, Joan Antoni Melé explica conceptes com a capital, borsa, mercat o crisi, però també va més enllà. Fidel al seu discurs, presenta l’economia com una relació entre persones, en la qual cadascuna de les nostres decisions i eleccions està decidint el nostre destí individual, social i global. Una obra tremendament actual, que induirà a la reflexió i al diàleg als lectors de qualsevol edat.

En aquestes pàgines s’analitzen els vincles entre la desigualtat econòmica i la crisi, extreuen lliçons de les protestes Occupy als Estats Units i de moviments similars que han fet eclosió en el món dels indignats a Espanya als estudiants d’Amèrica Llatina. I sobretot avaluen el poder que té el 99% de la població en les nostres societats per a impulsar un canvi real que redueixi la creixent desigualtat que ofega el nostre futur. Les seves veus componen a l’uníson una interpretació no lineal dels reptes que determinen el nostre present al mateix temps que proposen un conjunt de línies de solució per a canalitzar la lluita.

El lector trobarà en aquesta obra una fèrtil síntesi de neurociència, psicologia del desenvolupament humà, i una sofisticada Teoria del Subjecte, com a resultant de la seva matriu relacional i soci/cultural, després ampliada a la comprensió dels grups naturals de pertinença (o “estructures d’acolliment”) de l’ésser humà: Pareja i Família. Coderch i Plaza, ja des del capítol introductori ens parlen de la consecució del benestar personal, que podem definir com a comprensió emocional recíproca Sí mateix/Uns altres o mutu reconeixement que s’inscriu en l’experiència de coherència entre el que cada subjecte pensa, sent, expressa, actua en el marc de possibilitats de la seva matriu relacional i cultural/social. Un equilibri trans-subjectiu entre agència, singularitat, continuïtat-coherència i reflexivitat, que deriva tant de la intersubjectivitat com la construeix. Un compromís amb la nostra comunitat i realitat social en les “emocions de la transcendència”: la cerca del sentit de la pròpia vida, la preocupació pels altres, i l’esforç per ser un mateix, no poden donar-se més que en un context social i cultural concret, aquell al qual pertanyem. (Del pròleg, per Alejandro Ávila)

En aquest llibre s’analitzen les febleses i insuficiències d’una ÉŽ*tica que neix i es desenvolupa amb el triomf del pensament liberal. El liberalisme té una doble cara. És un progrés, en la mesura en què afirma el valor gairebé absolut de l’autonomia de l’individu, principi dels drets humans. Al mateix temps, potència la llibertat del mercat i els valors que propicia una economia de consum. Amb la llibertat com a fonament, una ŽÈtica liberal és tolerant i laica, manca de dogmes, es nodreix de principis abstractes, vàlids i acceptats en teoria, però amb escassa incidència en la pràctica, com ho mostren la impotència enfront de la corrupció o les dificultats per a educar cívicament. Victoria Camps analitza la fragilitat de la ŽÈtica del nostre temps des de les teories filosòfiques que han estructurat el pensament moral contemporani amb el propòsit d’aconseguir el que ha estat sempre l’obstinació de l’Ètica: conciliar la universalitat d’uns principis amb els anhels singulars dels individus, l’interès públic amb l’interès privat. El supòsit que anima els diferents capítols del llibre és que una democràcia liberal com la nostra no pot discórrer al marge d’una moralitat pública, la qual és compatible amb les concepcions del bé dels seus membres.

Un dels trets més perversos que caracteritzen el món actual és la creixent i cada vegada més obscena desigualtat econòmica entre una ínfima minoria de la població, estimada en un 0,1%, que acumula la major part de la riquesa del planeta (un món paral·lel de privilegiats comunament ocult i desconegut que fa cas omís de lleis i tributacions), i la resta. En aquesta mescla de narració personal i de recerca en ciències socials, *Chuck *Collins, antic membre d’aquesta selecta minoria, destapa l'”arquitectura de la desigualtat”: les complexes i opaques tramoies que se serveixen els *super rics del planeta per a defugir les seves responsabilitats socials per mitjà de l’evasió d’impostos, incorrent en un robatori legal que destrueix els serveis públics i veda l’accés a habitatges dignes i recursos essencials. Així mateix, proposa un pla per a revertir aquesta desigualtat de manera que la riquesa es distribueixi de forma més equitativa i l’acció dels governs pugui ser més efectiva.

El llibre és una nova edició actualitzada de l’obra que Ignacio Buqueras i Bach va publicar el 2002. A través del text s’explora la història contemporània de la societat civil organitzada a Espanya, abordant-ne la perspectiva legal, religiosa i política. Es descriuen algunes de les entitats més importants del tercer sector i l’associacionisme en general, les ONG, les associacions de pares i mares d’alumnes, els sindicats i els col·legis professionals entre d’altres, així com jornades i esdeveniments simbòlics relacionats amb elles. El treball es completa amb més de 70 qüestionaris d’opinió realitzats per personatges de l’escena pública espanyola els darrers 40 anys: jutges com Baltasar Garzón, polítics d’ideologia dispar com Manuel Fraga o Carmen Alborch, a més de perfils claus de l’economia com Ramon Tamames, noms de l’arquitectura com Fernando Chueca o de la literatura com Carmen Posadas. Des del pròleg mateix, l’autor revela el seu compromís amb la temàtica que treballa: «La meitat de la meva vida l’he dedicada a promoure i enfortir la nostra societat civil. La meva dedicació altruista sempre ha estat intensa, i en algunes èpoques la podria qualificar de gairebé plena. M’hi ha mogut constatar la debilitat del nostre teixit social; la manca d’una educació cívica adequada; l’excessiva supeditació de la societat civil al poder polític, a les administracions». El text convida a la reflexió sobre el rol de la societat civil que, en paraules de l’autor, cal tornar «més fort, potent, amb un missatge clar, contundent, pedagògic i motivador».