La pressió pels resultats econòmics o la inflexibilitat horària degraden l’ecosistema humà. Per contrarestar-los, cal un lideratge de la cura.
Igual que un ecosistema natural es pot degradar per la introducció d’elements tòxics, l’ecosistema humà també es pot veure afectat per elements tòxics que impacten totes les esferes de la vida d’un individu: la societat, l’empresa, la família i la mateixa persona.
Aquest és el punt de partida del llibre Fundamentals of Human Ecology a Paradigm for More Sustainable Economy , de la professora de l’IESE Nuria Chinchilla i Pilar García Lombardía. La pressió per resultats empresarials, la inflexibilitat horària o la reculada al teletreball són exemples d’aquests elements deshumanitzadors. L’estrès, asseguren les autores, és com el CO 2 : contamina tot l’ecosistema.
Chinchilla i García analitzen el paper clau que les empreses poden, i han de, jugar a l’avenç de la societat. No en va, asseguren, els líders empresarials estan en una posició única per impulsar els canvis que la societat requereix a la recerca de la sostenibilitat financera, humana i social. Per això, defensen una visió humanista de l’empresa, que anteposa l’ homo curans a l’ homo economicus i que està basada en el paradigma de la cura, un tret profundament humà present ja al Paleolític.
Les autores apunten els tres elements necessaris per efectuar un canvi positiu a l’ecosistema empresarial.
1. Lideratge transcendent
El líder transcendent ofereix als seus empleats l’oportunitat d’anticipar les conseqüències positives (i negatives) del seu treball als altres ia la societat en general. És capaç de generar un sentit de missió en els altres, de manera que aquests assumeixin alhora el seu propi lideratge, moguts per una motivació transcendent que els porta a la gestió per valors o per missions. Així, els èxits de tots els empleats contribueixen a la missió de l’empresa, tant interna com externa; és a dir, al propòsit corporatiu.
Aquest tipus de lideratge promou la flexibilitat, la incorporació de la perspectiva femenina i la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Chinchilla i García destaquen que un lideratge de servei i cura és fonamental per crear entorns organitzatius que permetin a les persones desenvolupar tot el seu potencial i, per tant, influir positivament a la societat.
2. Cultura corporativa
La cultura de les organitzacions és un reflex dels valors de l’alta direcció. Per això, millorar la cultura corporativa vol dir desenvolupar valors, estils i sistemes que fomentin la unitat dels empleats entre si i amb l’empresa. Les autores advoquen per una cultura que permeti als empleats tenir cura de les seves famílies i complir altres compromisos fora de la feina.
3. Responsabilitat social corporativa, interna i externa
És imperatiu que un nombre creixent d’entitats empresarials adoptin pràctiques socialment responsables, prioritzant valors ètics que considerin els individus dins de l’organització, incloent-hi el capital humà i social, de manera holística. Si aquest enfocament es converteix en l’estàndard , asseguren les autores, creix significativament la possibilitat d’eradicar l’existència d’empreses poc ètiques i de pràctiques empresarials abusives.
Una àrea important on les empreses poden emfatitzar la reputació és mostrant si assumeixen la responsabilitat per la família de l’empleat. Un exemple notable d‟una empresa que s‟ha beneficiat d‟un comportament més responsable és l‟espanyola Iberdrola. Va introduir una jornada laboral contínua, amb horaris de treball de set del matí a tres de la tarda en contrast amb els típics llargs horaris laborals a Espanya, que poden ser de nou del matí a vuit del vespre, amb una llarga pausa per dinar. Aquest canvi va comportar una reducció del 20% de l’absentisme, del 90% en hores extres i una reducció dràstica d’accidents laborals. També van experimentar un augment en la motivació i la productivitat dels empleats, així com en la taxa de natalitat.
Les autores conclouen amb un missatge clar per a empresaris i directius: el seu àmbit dactuació no es limita a lempresa, sinó que les seves accions tenen un impacte directe sobre les persones, les seves famílies i la societat en general.
